La globalització

El procés de globalització que estan vivint les nostres societats aguditzen els problemes o conflictes de sobirania dels estats-nació tal com van estar concebuts al segle XIX. Quan aquests conflictes conviuen amb processos descentralitzadors dels propis estats-nació, aquests conflictes s’aguditzen per la por a una doble pèrdua de poder de l’Estat clàssic: cap a territoris més propers a la ciutadania i cap a ens supranacionals.

Totes aquestes dinàmiques es formulen entorn a realitats d’Estat compostos i sobiranies compartides que tenen en la praxi i funcionaments de determinats estats un bons models de referència.

Però la globalització ha de veure’s com a una oportunitat per als models federals, no només entesos com a organització interior dels estats-nació, sinó, sobretot com a una manera d’organitzar la conjunció d’interessos comuns entre espais interdependents, preservant la diversitat d’interessos particulars. De fet, és la manera d’organitzar estructures policèntriques, en xarxa, tridimensionals, flexibles, al món per fer front als reptes del futur de la ciutadania, reptes i problemes sovint compartits més enllà de les nostres identitats nacionals o de les fronteres dels nostres estats-nació.

Le monde moderne a besoin d'être unifié à bien des égards et entend rester séparé dans un bon nombre, sinon la plupart, d'autres domaines. Ces desiderata, qui semblent - à première vue - se contredire, renferment en eux un énorme potentiel que le fédéralisme est capable de réconcilier. C'est la raison pour laquelle le mouvement fédéraliste - compte tenu des problèmes très urgents - est appelé à conquérir rapidement l'opinion publique par une réaction en chaîne. Il faut commencer par démontrer que la fédération peut donner au monde ce dont il a besoin et ce qu'il veut: à la fois l'unité et l'individualité.