Models d'organització supranacional entre estats-nació
Hemos de ir abandonado pues los estamentos estancos, y empezar a pensar en soberanías compartidas, en ciudadanías compartidas (tal como muy acertadamente enunciaba la Constitución Europea), en proyectos federales que buscan estrategias compartidas de los pueblos y culturas, de territorios y ciudadanos. Teresa Sandoval
Exemples
 UE [+ info] |
| ONU [+ info] |
Paper dels subestats
La doble estructura federal que es pot produir (o es produeix) al si dels estats-nació, i entre els estats-nació entre ells en àmbits supranacionals, provoca, a vegades, un difícil encaix del paper que els “subestats” o estats federats han de jugar en el marc federal o d'organització transnacional.
Donat que no tots els països que conformen les estructures supranacionals tenen la mateixa estructura política i de distribució de poder intern, normalment les regles del joc sobre paper que hi haurien de jugar les estableix el propi Estat-nació. Normalment tenen una influència o capacitat de decisió o intervenció indirecta. Tanmateix, les estructures supranacionals contemplen o preveuen, a vegades, mecanismes d'intervenció.
"En el Acuerdo de libre comercio norteamericano no se recoge un rol para los gobiernos subnacionales, aunque éstos están afectados por las estipulaciones del tratado. Estados (en los Estados Unidos) y provincias (en el Canadá) deben actuar indirectamente para presionar en el sistema. En la Comunidad Europea las posibilidades para la acción por parte de las regiones no son aun muy importantes, pero existen. Hay en primer lugar, una serie de enlaces simbólicos entre algunas regiones y la Comunidad." Michael Keating
"El federalisme no té com a voluntat crear un superestat, ni en la fase actual, ni en les futures, sinó que mira d'establir un principi de govern multinivell en el qual hi ha qüestions que es resolen en l'àmbit de la Unió, altres en el dels estats i, fins i tot, altres en el pla de les regions i col.lectivitats locals. En aquesta distribució multinivell, el model federal permet que hi hagi regions amb més capacitat de decisió que molts estats, les anomenades "regions estat", com Catalunya." Francisco Aldecoa
Així doncs, a la Unió Europea, les regions i els ens locals tenen un paper a través dels diferents òrgans en funció del que els hi atorguen els propis estats, i en funció també del paper que la pròpia Unió atorga al Comitè de les Regions i Ens Locals. Tanmateix, la pròpia Unió regula mecanismes d'acció conjunta per a les regions entre elles, tal com les euroregions o les associacions de les regions o ciutats per promoure accions o iniciatives concretes. Exemple, l'euroregió mediterrània, els quatre motors d'Europa, o l'associació en favor de les comunicacions a Europa per vertebrar territoris i afavorir els intercanvis més enllà de les fronteres. La darrera proposta de Constitució Europea proposava una sèrie de mecanismes nous d'intervenció de consideració del paper dels òrgans democràtics o de gestió representatius de regions i ens locals, doncs són, en el fons, Estat i representació de ciutadans europeus a efectes de l'exercici de determinades competències.
Tanmateix, la globalització i la superació real de les fronteres tradicionals haurien de fer pensar a les organitzacions transnacionals la necessitat de participació i intervenció dels subestats, sobretot quan aborden aspectes o temes de les quals son políticament competents.
Finalment, el problema també es planteja des de la perspectiva de preservar les identitats nacionals i promoure les cultures i les llengües diferents com a patrimoni i riquesa comuna.