CANADÀ
La Federació del Canadà es forma al 1867 a partir de la unió d'algunes colònies britàniques , i té la principal reforma al 1982. Consta de 10 províncies i tres territoris. És de caràcter plurinacional, plurilingüísitic, asimètric i de caràcter competitiu.
La raó del perquè és federal, la tenim per la necessitat de convivència entre la colònia francòfona (Quebec) amb les colònies anglòfones. D'aquí deriva doncs el conflicte nacional independentista amb el Quebec, francòfon, que va celebrar, el 1995, un referèndum en el que va guanyar per menys de l'1% el manteniment de la província a la federació. Tanmateix, el 1998, la Cort suprema del Canadà reconeix el dret del Quebec a revalidar de manera periòdica aquesta pertinença, o no.
EL MARC CONSTITUCIONAL I JURÍDIC
La Constitució Canadenca neix al 1867 amb la unió d'excolònies britàniques que constituiran les 10 províncies actuals i a les que s'afegeixen tres territoris sense estatus constitucionals. Malgrat no tenir constitucions escrites (com els britànics) sí se'n poden dotar.
Malgrat no recollir el dret secessionista, el Tribunal Suprem va preveure tal possibilitat si es donaven determinats requisits, especialment estrictes.
El senat (que seria l'àmbit de representació territorial) no és electiu i predominen més les relacions intergovernamentals que les de representació política del territori.
Les reformes de la Constitució no responen a majories parlamentàries del conjunt de l'estat federal, sinó que es regeixen per majories de territoris. Així, la Constitució es pot reformar amb l'aprovació de 7 de les 10 províncies sempre i quant aquestes representin almenys el 50% de la població del Canadà.
La federació canadenca s'ha anat descentralitzant a mida que ha avançat el segle XX, especialment a partir de la segona meitat, i avui els estats federats tenen competència en fiscalitat, sanitat, educació, poder local, drets civils, poders judicials comerços, i, en determinats casos, immigració i sistema de pensions. Normalment no es donen lleis marcs per part de l'estat federal, però els dos nivells administratius treballen en estreta col·laboració al territori.
CONVIVÈNCIES NACIONALS i CULTURALS
Canadà és una federació bilingüe a nivell federal, és a dir en l'àmbit de tot l'estat, sent l'anglès i el francès oficials a tot el territori, però a la pràctica, l'ús del francès pressuposa més dificultats. De fet, el 60% de la població del Canadà té l'anglès com a llengua materna, el 26% el francès, i el 14% restant en tenen altres. Així, les províncies tenen un fort component plurilingüístic i multicultural.
Les províncies tenen poder sobre els temes lingüístics al si del territori, i, normalment, es declaren monolingües, excepte a Nova Brunswick.
FISCALITAT
El model actual de l'Administració és el resultat d'una evolució del propi model federal. Tanmateix, Canadà és un sistema totalment asimètric, o a la carta. Així, cada nivell recapta els seus impostos, però l'IRPF o l'Impost sobre Societats generalment ho fa l'estat federal però no a tot arreu. Així, Quebec recapta els seus impostos provincials i Ontario i Alberta l'Impost de Societats provincial. El govern federal també recapta l'Impost sobre les Vendes Minoristes en algunes províncies.
Actualment, els estats federats estableixen els seus propis criteris en la renda personal i, a partir de la normativa bàsica de l'estat federal, estableixen criteris propis de reduccions o deduccions en l'Impost sobre Societats. A part, tenen els seus tributs propis que gestionen de manera autònoma.
El criteri administratiu és mixt, i, així, el govern federal qui es qui administra l'Impost sobre Societats, per exemple, ha de cedir setmanalment una quantitat a compte que després pondera amb el que realment s'ha recaptat al territori.
En quant als criteris d'anivellament interterritorial, aquests procuren no alterar aquells nivells de capacitat fiscal que estan per sobre de la mitjana, fent-se l'anivellament de les capacitats fiscals fonamentalment de manera vertical, és a dir a través de subvencions de l'estat central, fins que arriben a la mitjana. Això fa que les regions més riques no es vegin penalitzades pel fet de l'anivellament, però les més pobres s'acostin a la mitjana abans de l'anivellament. La capacitat fiscal es calcula també per criteris de població. No defineixen els criteris de necessitats de despesa i la igualació es fa per recursos per càpita (no es pondera la població, mentre que a Alemanya, que segueix també aquest criteri, hi ha algunes ponderacions), malgrat que algunes subvencions es fan per cobrir les necessitats concretes en temes socials.
Així, recuperant una informació de la pròpia Fundació Rafael Campalans, els criteris d'anivellament serien:
| 1) Subvenció d'anivellament (Equalization program). L'objectiu és que les províncies més pobres puguin provenir un nivell de serveis públics similar al d'altres regions sense que hagin d'augmentar els seus impostos més que les altres. |
| 2) Altres subvencions procedents del govern federal que contribueixen al fet que determinades províncies amb costos més elevats puguin garantir una prestació estàndard de determinats serveis. També existeixen subvencions per finançar les despeses sanitàries i socials (que també tenen un petit component d'anivellament ja que les províncies riques reben per càpita menys diners per a la sanitat que la resta). |
Les províncies amb capacitat fiscal per sota de l'estàndard reben transferències, les que sobrepassen l'estàndard no en reben ni fan aportacions a la resta.
Per calcular la subvenció se segueixen els passos següents:
| · Primer: es determina la capacitat fiscal de cada província. Es calcula tenint en compte els ingressos que obtindria cada província si apliqués un tipus impositiu estàndard nacional als seus 37 tributs (que s'obté de la mitjana dels tipus que apliquen totes les províncies). |
| · Segon: es determina quina és la capacitat fiscal que es considera estàndard. És la mitjana de cinc províncies (Quebec, Ontario, Manitoba, Saskatchewan i Colúmbia Britànica). |
Les províncies amb una capacitat fiscal per sota l'estàndard, rebran una aportació del govern federal fins a igualar-se a aquest estàndard. Les que es situïn per sobre, no rebran recursos ni n'aportaran, cosa que no els farà perdre cap percentatge dels seus recursos.