SUÏSSA
EL MARC CONSTITUCIONAL I JURÍDIC
Si EEUU és el referent federal arreu del món, Suïssa ho és per a Europa. A vegades anomenada confederació, a vegades federació, té 26 estats –cantons- que s'enumeren a la Constitució. Tenen les seves pròpies constitucions i utilitzen símbols propis, el orígens dels quals són a vegades prefederals.
De cara a una possible alteració dels cantons, aquests es poden dividir entre ells, tal com va ser el cas de Berna al 1973-74. El 1999, quan es produeix la darrera modificació de la Constitució, s'estableix que els cantons es podran modificar quan vulguin però s'haurà de sotmetre a votació de les institucions democràtiques locals, a les dels cantons afectats i al conjunt de ciutadans que viuen a Suïssa i tots els cantons.
CONVIVENCIES NACIONALS I CULTURALS
A la Confederació Helvètica reconeix quatre idiomes que són constitucionals: l'alemany, el francès, l'italià i el retrorromà. Cadascú es pot adreçar a l'admnistració federal en qualsevol dels quatre idiomes, guardant la proporció de funcionaris equivalent al pes de la llengua que parlen. A l'àmbit de cada cantó, l'idioma que es parla és el propi del territori, sent monolingüe, fins i tot als ens locals de cantons que són trilingües o bilingües, de manera que la possibilitat de triar la llengua per part del ciutadà és quasi be impossible.
FISCALITAT
En el tema administratiu i de gestió, Suïssa té 26 cantons. La Constitució suïssa estableix clarament l'assignació de recursos i la separació vertical dels impostos. Així, els grans impostos indirectes són federals (centrals); les bases imposables dels grans impostos directes són compartides pels diferents estats federats, inclosos el municipis, i cada nivell de govern té autoritat total o parcial sobre les bases. Els cantons i els municipis reben la majoria de la recaptació de l'impost sobre la renda. De fet, cada cantó té el seu propi sistema tributari, i poden autoritzar la creació dels impostos propis dels ajuntaments. D'altra banda, s'estableixen aquells acords que fan possible una optimització de l'administració tributària de manera flexible entre cantons i entre cantons i municipis.
Els ingressos cantonals es composen fonamentalment d'ingressos propis (3/4 parts) i la resta és compensació vertical, i la compensació depèn de la capacitat financera.