BÈLGICA
Bèlgica es va independitzar al 1830 dels Països Baixos, va ser envaïda per Alemanya durant les dues guerres mundials i es convertí en federació recentment, a l'any 1970. Es tracta d'una federació plurinacional i plurilingüística, i molt asimètrica.
Es composa de comunitats i regions. Les tres comunitats són la francesa, la flamenca i la germanòfona, te tres regions, la Valona, la Flamenca i la de Brussel·les. No és possible canviar les fronteres i hi ha nivells superposats, evitant l'u contra u. Cada comunitat pot tenir els seus símbols, però els seus usos es regulen per llei federal.
EL MARC CONSTITUCIONAL I JURÍDIC
L'estat federal te competències en defensa, justícia, seguretat social i alguns aspectes de direcció de les relacions internacionals.
Les regions tenen un concepte territorial o econòmic i tenen competències en desenvolupament econòmic, planificació urbana, règim local, habitatge, obres públiques, energia, medi ambient... Les comunitats tenen competències en àmbits més individuals, aquelles que afecten al ciutadà i la cultura, com l'educació, cultura, llengua, alguns serveis socials... Les regions poden pertànyer a l'hora a dues comunitats.
Aquest sistema complex és fruit d'un pacte entre models federals diferents, defensats per partits polítics diferents, els flamencs i els francòfons. Els flamencs defensaven un federalisme bipolar entre les comunitats lingüístiques i els francòfons en defensaven tres de caràcter econòmic, amb Flandes, Valònia i Brussel·les. Només la comunitat flamenca i la regió flamenca s'ha unificat.
CONVIVÈNCIES NACIONALS I CULTURALS
A Bèlgica, la Constitució reconeix tres idiomes nacionals: el neerlandès, el francès i l'alemany, parlat a una petita regió integrada com a conseqüència de la I Guerra Mundial.
A l'administració federal, els belgues es poden dirigir en els tres idiomes, però cada comunitat té competències exclusives en matèria de llengua, que afecta també l'ensenyament i les relacions socials.
FISCALITAT
L'organització de l'estat federal suposa una divisió de recursos públics, de manera que la divisió del poder financer s'ha de correspondre al la distribució competencial. Els criteris de finançament encara estan a debat, però regeixen tres principis:
- Les regions tenen dret a cobrar un impost, excepte a Brussel·les, en què és difícil identificar la procedència de la població. |
- No poden fer tributar allò pel que ja es tributa a l‘estat federal |
- La federació pot posar-hi límits. |
- En els impostos posats per la federació –que els hi són retornats a les regions-, les comunitats tenen capacitat normativa. i una part de tributació addicional. |
- Les subvencions són incondicionades |
- La solidaritat es fa en funció del promig sobre l'IRPF. |