AMENANYA

Alemanya es va crear com estat unificat el 1871 i es va caracteritzar per una organització territorial amb paràmetres federals. Quan el nazisme puja al poder, aquest règim federal es converteix en un estat unitari molt centralitzat. Quan el 1949 s'acaba la II Guerra Mundial, els aliats occidentals que la van guanyar impulsen la recuperació de l'estat federal a partir de la creació dels nous landers.

D'altra banda, els territoris de l'Alemanya oriental queden sota l'hegemonia soviètica que estableix un sistema centralitzat. El 1990, quan cau el mur de BerlÍn, els landers orientals es reincorporen al sistema federal alemany, provocant, com veurem també, uns certs desajustos i desequilibris en les finances territorials alemanyes.

Actualment, la República alemanya està composada per 16 landers en una organització federal considerada a la Constitució, i és un sistema uninacional i simètric. Avui és actualment l'estat europeu més poblat i amb la millor economia de la Unió Europea.

 EL MARC CONSTITUCIONAL I JURÍDIC

El sistema de govern és parlamentari de doble cambra. La cambra baixa és la que s'escull directament pels ciutadans a través d'un sistema d'atribució d'escons de caràcter proporcional entre els partits. Per poder tenir representació, les llistes han de tenir, com a mínim, un 5% dels vots de la federació, malgrat que els partits de caire nacional, representatius de determinades minories nacionals i culturals, no requereixen d'aquest mínim.

La Cambra Alta, el que seria el senat, és la cambra de representació territorial i és una peça clau d'articulació política del sistema federal. Cada lander té representació en funció de la població, però els representants no són elegits directament, sinó directament pels governs dels landers respectius, per tant, representa l'interès dels governs del territori. Darrerament, el sistema de presa de decisions al senat ha estat qüestionat per frenar determinades decisions federals de caràcter estratègic, i al revés, per manca d'objectivitat en les competències i criteris.

Al si dels estats federats, cada un es pot dir com vulgui a les seves pròpies constitucions. Poden modificar-se fronteres al si de l'estat federal, i aquestes modificacions hauran de ser sotmeses a referèndum.

Cada lander té els seus símbols, les seves banderes i els seus himnes.

 CONVIVÈNCIES NACIONALS I CULTURALS

En quant a les llengües, Alemanya no té llengua constitucional, i el paper dels landers és el de garantir els drets lingüístics de les minories.

La competència sobre cultura la tenen els landers, però les seves constitucions no en parlen gaire. Tanmateix, les diferències culturals estan representades per col·lectius minoritaris, com les eslaves, les minories frisones o daneses. Els partits que representen els interessos d'aquestes minories no tenen necessitat d'arribar al 5% dels vots per tenir representació.

 FISCALITAT

És el país amb un sistema més descentralitzat d'administració tributària en la vessant de la gestió. Això no obstant, la política fiscal està fortament centralitzada i els landers participen activament en la definició d'aquestes polítiques a la cambra alta. Les agències poden ser diverses, integrades però a un mateix edifici, però unifiquen criteris i intercanvien informació. No obstant, l'aplicació del sistema d'anivellament excessivament redistributiu, no vincula prou la recaptació potencial i el grau real de finançament dels landers, el que provoca a vegades una desmotivació de la millora de la recaptació, entre altres desajustos.

En quant al sistema de finançament, el procés viscut a Alemanya permet dir que un sistema excessivament igualitari desincentiva la creació de riquesa i d'increment de les bases de recaptació a les regions riques (veure informe de l'oficina econòmica i comercial de l'Ambaixada Espanyola) i, al contrari, les regions beneficiàries de les subvencions anivelladores no han aprofitat prou aquest element per resituar-se en millors rànquings de renda. Aquestes constatacions han provocat una reforma del sistema que estableix, com a mínim, dos límits marcats pel Tribunal Constitucional als criteris d'anivellament: cap lander pot canviar de rang de renda per càpita després de l'anivellament, i que el 12% mínim dels ingressos per sobre de la mitjana han ser conservats pel lander corresponent.

El sistema d'anivellament a Alemanya es fa amb caràcter horitzontal, es a dir, tendeix a redistribuir directament l'excés de capacitat fiscal (de recursos tributaris potencials del territori) de cada territori entre si fins que les capacitats s'igualen (vasos comunicants), a diferència de Canadà en el que només s'anivella a l'alça els territoris que no hi arriben, a través de subvencions de l'estat i no a costa de les altres comunitats. Hi ha una equiparació en recursos mínims per habitant, en el que el factor poblacional es pondera amb altres criteris que afecten indirectament les necessitats de despesa.

Així, recuperant informació pròpia de la Fundació Rafael Campalans, els sitemes d'anivellament són:

1) Els landers tenen una participació d'aproximadament un 45% en el total d'ingressos en concepte d'IVA. El repartiment d'aquesta participació del 45% en l'IVA entre els landers esdevé una subvenció anivelladors ja que no es reparteix en funció del consum, sinó tenint en compte la capacitat fiscal i la població de cada territori.

2) Fons de subvencions horitzontal que anivella la capacitat fiscal dels territoris sense igualar-la del tot: els landers amb una capacitat fiscal per sota la mitjana continuen estant per sota després de l'anivellament i viceversa. El sistema funciona com un fons de suma zero: les aportacions que fan els estats rics són les transferències que reben els estats pobres. Per calcular la subvenció que ha de rebre cada lander es segueixen els passos següents:

La subvenció anivella, però no iguala al 100%. D'altra banda, els estats que realitzen aportacions a aquest fons d'anivellament mai veuran reduïda la seva capacitat fiscal per sota de la mitjana ja que s'instaura un límit a les aportacions dels estats rics: mai poden superar el 72,5% de la diferència entre capacitat fiscal normativa i la capacitat fiscal del lander.

3) Subvencions complementàries del govern federal als estats. N'hi ha de dos tipus.