Dos estatuts de referència Catalunya es considera com a una nacionalitat històrica a l'Estatut. Aquest va ser un debat entre la plurinacionalitat o no de l'Estat Espanyol, i finalment es va arribar a un acord que donava sortida a les diferències entre les nacions històriques i les regions i comunitats que podien acabar configurant-se. Tanmateix, la Constitució no enumerava quines eren les nacionalitats i regions amb les que quedava definit el mapa territorial espanyol. Catalunya gaudia d'unes competències addicionals (en funció dels criteris establerts a l'Estatut de Núria) a les que podien accedir les CCAA que tenien un ritme més lent d'assumpció de competències. Malgrat tot, ara són 7 ja les CCAA que han arribat al mateix nivell de competències a les que tenia dret Catalunya inicialment. Aquests diferents ritmes han representat nombrosos problemes a l'hora d'aclarir les competències i el finançament. Aquest es va configurar sota el regim comú de totes les CCAA i va tenir diferents etapes que van ajudar a gaudir de més autonomia i suficiència fiscal, no prou acotat, produint-se un dèficit fiscal real de Catalunya respecte a la resta de les autonomies. Es calcula a partir de les necessitats de finançament i poc a partir de la capacitat fiscal i la renda, malgrat que en el temps s'ha introduït la participació en impostos el que permet gaudir de més autonomia financera (cistell d'impostos). Hi ha un alt grau de solidaritat no prou objectivada i no vinculada a la renda. El País Basc es regula per un règim especial de concert basat en un dret històric foral que recull espacialment algunes de les disposicions addicionals. El més peculiar és el règim de finançament, que consisteix en què el País Basc recapta tots els impostos, té plena capacitat normativa sobre el que marca l'Estat i, a partir d'aquesta recaptació, aporta un “cupo” a l'Estat per finançar les despeses comuns (però no la solidaritat ). En el cas del País Basc algunes reivindicacions nacionals s'han vist mediatitzades per un grup terrorista. |